TRIAR UN MÈTODE D’ENSINISTRAMENT
Avui en dia hi ha dos grans corrents d’ensinistrament. Les denominades “clàssica” i “en positiu”.
Les dues tenen defensors acerrims. Des d’aquesta plataforma explicarem millor en què es basen cadascuna d’elles i les seves consecuències per facilitar al propietari un millor enteniment.
L’ensinistrament clàssic es basa en les teories de dominació. Segons els seus seguidors, el gos ha de ser l’últim en l’escala social que és la familia, sent els propietaris els Alpha. Quan un gos desobeeix o té comportaments que no s’ajusten a les seves expectatives està sent dominant i els propietaris no estan sent liders.
Els mètodes normalment utilitzats en l’ensinistrament clàssic son el càstig i la manipulació física quan ens trobem un comportament no desitjat. Les reaccions de l’animal a aquests mètodes varien entre cada gos; els que tenen més por, acostumen a congelar-se i a esperar que el propietari es calmi. Els més assertius o els que ja no poden suportar més càstig acostumen a defensar-se del seu propietari.
Com ja hem vist abans, si el gos es defensa se’l considera dominant, i per tant segons l’ensinistrament clàssic, el càstig no s’ha fet de manera correcte o bé ha d’augmentar.
Aquí comença un espiral de confrontació entre el propietari i el gos.
Les conseqüències poden anar entre un animal que es ressigna al seu destí (normalment amb efectes secundaris, estrés, pors, fobies, malalties) un animal que evita qualsevol comportament en presència del seu propietari que anteriorment li hagi reportat un càstig (el que l’ensinistrament clàssic coneix com un gos obedient) o un animal que acaba abandonat o eutenassiat per ser dominant, agressiu o impossible de portar.
L’ensinistrament en positiu es basa en els sistemes d’aprenentatge caní, la reducció de l’estrés i el reforç positiu de situacions. S’educa el gos des de ben petit en el que ens agrada que faci i es minimitza l’accés a oportunitats per practicar comportaments que no ens interessen.
Els mètodes; tot aixó s’acnsegueix utilitzant premis: o menjar, aprobació verbal, jocs o demés. Es minimitza també la oportunitat de que el gos hagi de fer comportaments no desitjats. Per exemple, si no volem que mossegui les nostres sabates, no els deixem al seu abast quan no hi som per premiar el fet que els ignori i jugui amb les seves joguines.
La reacció del gos, si el motivador (premi) és el correcte, és molt positiva, s’ha creat un gran impacte en ell i ben aviat relacionarà aquest comportament amb alguna cosa positiva, amb la conseqüència de que desitjarà tornar a repetir-ho ja que aporta alguna cosa bona per ell.
Les conseqüències d’aquests mètodes promouen en el gos el sistema d’aprenentatge. Aquest crea individus més centrats ja que entenen el que s’espera d’ells, son capaços d’aconseguir alts graus de concentració i de modificar la seva conducta més rapidament. Es promou la comunicació des dels dos costats, ja que aquí el propietari no castiga si no que educa i guia.
Jo, personalment, em decanto per la educació en positiu. No només perquè funciona, si no perque s’ha demostrar ampliament que les teories sobre la domunació són erronees. És en la meva opinió la única opció ètica a l’hora d’educar.
