Articles

Articles

Entrevista a Ingrid Ramon a WebConsultas

3 de desembre de 2016

Entrevistas de Mascotas: Ingrid Ramon
Educadora canina y autora de ‘Entiende y educa a tu perro’
“En España tenemos la idea de que solo hay que llevar al perro al adiestrador o al etólogo si hay un gran problema”

Educadora canina experta en adiestramiento positivo, colaboradora con la Universidad Autónoma de Barcelona y autora del libro ‘Entiende y educa a tu perro’.

http://www.webconsultas.com/entrevistas/mascotas/ingrid-ramon-autora-de-entiende-y-educa-a-tu-perro

Articles

7 trucs pràctics per evitar que el teu gos t’arrosegui de la corretja

2 de maig de 2016

“Es important poder disfrutar del passeig amb el teu gos. Passegar amb el teu gos pot ser un dels millors plaers.

Que el teu gos t’arrosegui de la corretja por portar greus consecuències, tant pel propietari com pel gos. En el cas del propietari: pot anar desde enfadar-se, frustració, ús del càstig, desgana a l’hora de passegar el gos a dolors d’espatlla, cervicals, braços i fins i tot a els punys. Aixó deriva a baixar el nivell del passeig i la qualitat del mateix. A l’altre costat de la corretja està el teu gos, que reb un passeig de mala qualitat, amb tibades, crits i falta de llibertat per l’olfateig, coses imprescindibles pel benestar del teu animal. ”
(segueix a l’article)

http://fordogever.com/blog/14_7-trucos-pr%C3%A1cticos-para-evitar-que-mi-perro-tire-de-la-correa.html

 

 

Articles, Portada

Triar un mètode d’ensinistrament

13 de febrer de 2015

Avui en dia hi ha dos grans corrents d’ensinistrament. Les denominades “clàssica” i “en positiu”.
Les dues tenen defensors acerrims. Des d’aquesta plataforma explicarem millor en què es basen cadascuna d’elles i les seves consecuències per facilitar al propietari un millor enteniment. Continue Reading…

Articles, Portada

Gossos potencialment perillosos

13 de gener de 2015

L’estigma implantat en algunes races d’animals ha sigut el motiu en molts casos de la seva desaparició, tortura i abús.
Ho hem vist milers de vegades, tantes que és socialment acceptat i ja gairebé ningú es posa les mans al cap si algú cataloga a un animal de bo i a un altre de dolent.

Es diu del gos que és el nostre millor amic, i raó no falta. Un animal que no ens qüestiona, que ho dona tot per molt poc i que ens omple d’alegria. Nosaltres, a dia d’avui, no podem presumir del mateix.
Exemples com els abandonaments, els maltractaments i la seva explotació per anomenar-ne pocs.

Del poc favor que els hem fet, del que m’agradaria parlar avui, és de la catalogació que s’ha fet en aquest pais i en alguns altres sobre gossos perillosos i gossos no perillosos.

  • D’entrada deixar clar que l’agresió o defensa es part del repertori del gos, no és incorrecte, és normal, però poc comú i socialment inacceptable.
  • De fet tots els essers vis del planeta tenen algún tipus de mecanisme de supervivencia i defensa, podent ser un d’ells el que nosaltres percebem com agressió.
  • Tots i repeteixo TOTS els gossos són capaços de mossegar i de realitzar algún tipus d’agressió.
  • Estadísticament parlant, no són els gossos que actualment es cataloguen com PPP els que més mosseguen o els que mes incidents causen. Els avantatgen de lluny altres races.
  • L’agressió té un factor genètic però no de raça, si no d’individu.
  • L’agressió o defensa d’un gos té molt a veure amb les seves experiències passades, les seves pors, fobies i com els hagin tractat.
  • L’ensinistrament i tipus d’ensinistrament que es faci servir per un gos agressiu, corregirà o potenciarà encara més aquest tipus d’actituds.
  • Una bona socialització i els conexiements adequats, ajudarán a proporcionar-nos a nosaltres i al nostre gos una paleta de comportaments per resoldre els possibles conflictes amb altres individus.

És per aquestes i per moltes altres raons que catalogar una raça de bona o dolenta, no només és simplista, si no que no soluciona el problema de l’agressivitat. No és més que una solució draconiana, que per a res educa o difón la veritat sobre els nostres amics els gossos.

Articles, Portada

Sol a casa

13 de desembre de 2014

La habilitat de quedar-se sol a casa és una cosa que esperem dels nostres gossos. Per alguns d’ells és una cosa que no suposa un problema, altres es van adaptant a força de costum i molts d’altres no aconsegueixen superar aquesta experiencia i és quan els problemes apareixen.

Comunment es diu que quan un gos no es pot quedar sol udola, trenca coses i borda té ansietat per separació, però no sempre és el cas.

Perquè apareix aquest problema?

Els gossos són animals gregaris (de grup) i mamífers, per tant, la convivència i contacte amb els altres és important. Aquestes són les principalss raons de perquè el nostre gos ho pot passar malament al quedar-se sol a casa:

  • Se’ls separa del seu nucli familiar molt aviat amb poc o escàs coneixement i, de cop i volta, es troben amb els humans, un lloc desconegut, sorolls, olors i una multitud d’estímuls als que no havien estat exposats amb anterioritat.
  • Sense acostumar-lo a tot això i sobretot al lloc, se l’acostuma a deixar sol per la nit i l’endemà. De cop l’animal realitzarà una associació súper negativa amb el lloc, els sorolls d’aquest i la manca de la nostra presència.
  • En altres casos apareix després d’un perìode llarg de convivència continua. Unes vacances, una baixa, etc…
  • Altres encobreixen una falta d’exercici i d’estimulació mental
  • Problemes de salud i/o genètics

Què podem fer per millorar-ho?

Internet va ple de remeis per aquests tipus de problemes, però la veritat és que sense estudiar el cas, conèixer el gos, observar el seu comportament i la seva reacció a les pautes de modificació de conducta no és menys que inconscient i perillós llençar-se a provar aquests mètodes. L’únic que es pot recomanar és la visita d’un professional del sector qualificat i amb vasta experència en aquests casos.

Les pautes a seguir dependran del diagnòstic. Com veiem, els símptomes poden ser els mateixos, però el perqué es produeix pot variar des d’un problema psíquic fins simplement manca d’exercici. D’aquí que les solucions al problema siguin diferents, i és bàsic que es determini correctament que és el que li passa al nostre gos abans de començar a aplicar qualsevol remei.

Articles, Portada

Cada gos és un món i cada raça un univers

15 de novembre de 2014

Al voltant de 160 diferents races són reconegudes per l’American Kennel Club. Això no vol dir, ni molt menys, que aquestes siguin totes les que hi ha. Actualment, s’estudia el nombre d’unes 300 races entre reconegudes i no reconegudes per l’AKC.

Originàriament, les races de gossos es van crear per tres motius:

• Única disponibilitat d’aquests tipus d’ADN en la regió
• Destacaven en algun àmbit de treball
• Per bellesa i capricis humans

Per facilitar-nos el treball a l’hora de catalogar a totes aquestes races, se les ha dividit en diferents grups:

• De rastreig
• De treball
• De caça
• Terrier
• D’utilitat
• De pastura
• De companyia

Totes aquestes categoritzacions no són ni de bon tros aleatòries, cal tenir molt en compte a l’hora de seleccionar un futur company per a nosaltres o la família.
Dins d’aquests grups s’han de tenir en compte les característiques de cada individu. Mai hi ha dos gossos iguals. A cada ventrada, hi ha diferents individus, diferents personalitats i diferents necessitats.

No tots els Golden són bons amb nens, ni tots els Rottweilers són valents. Cal fer un test de selecció de tota la ventrada, de cada individu que estiguem pensant a adoptar i contrarestar-los amb els nostres coneixements i estil de vida.
La clau perquè la relació sigui reeixida és, primer de tot, saber el que és tenir un gos.
Les seves necessitats, els seus hàbits, les nostres obligacions i ser capaços de donar-li tot això a gust.
Segon, pensar en la seva educació, contractar un professional de l’ensinistrament i treballar en la prevenció més que en la cura de comportaments. Per desgràcia, les protectores estan plenes de gossos abandonats per propietaris que no van tenir en consideració l’anterior.
I vull recalcar el fet de contractar un professional; perquè haver tingut dos o tres cotxes en la teva vida no et fa mecànic i expert en cotxes; el mateix passa amb la nostra professió.

Finalment, escollir l’individu correcte és la pedra final a la construcció d’aquesta bonica amistat. El millor en aquests casos és deixar-te guiar per un professional que t’indiqui quina raça, creuament, edat, temperament cal escollir i quines necessitats tindrà aquest individu. Si el nostre gos és un mestís, haurem de veure què ha adquirit de les diferents barreges i les seves característiques més dominants.

En la propera entrega parlaré dels diferents grups de gossos, les característiques, les necessitats i perquè van ser creats.

Imatge: FreeDigitalPhotos.net

Articles, Portada

El meu gos tiba de la corretja. Què faig?

15 de novembre de 2014

El primer de tot és deixar de caminar. Si seguim als nostres gossos quan ells tiben de la corretja, els estem premiant i alhora reforçant aquest comportament. El premi de caminar, arribar a l’arbre desitjat, fins a la persona a la qual volien saludar o el gos amb el que volien jugar, és incommensurable.

És per això que no hi ha aparell en el mercat que ensenyi a cap gos a deixar de tibar, si no volen fer-ho.
Poden mitigar el comportament, emmascarar, fer-lo més suportable; però res, absolutament res, farà que el gos deixi de tirar; si ho necessita o li compensa més que el dolor o control produït per l’artefacte.

El caminar bé amb la corretja és un dels comportaments més importants, al costat de la crida, per als quals cal entrenar al nostre gos.

De fet, el Dr. A. trobin en el seu llibre dedicat als problemes d’esquena en gossos, exposa que, d’un estudi realitzat en 400 gossos amb dolors, el 91% d’ells tenien malalties d’esquena i coll a causa de estrebades a la corretja, ben produïts per ells o els seus propietaris.

Sabent tot això, com l’eduquem a no tibar? El primer de tot és no caminar quan el gos tibi, el segon és escollir el motivador del gos i el tercer és premiar pel comportament adequat.
Evitarem tot tipus de càstig, el que inclou: estirades, collarets de càstig, cridar-li o pegar-lo.
El gos, (si l’exercici es realitza correctament) tria repetir el comportament constantment perquè no hi ha res que li premiï més. El caminar bé és el mitjà per aconseguir tot el que vol.
És per això que l’única solució lliure d’estrès, duradora i ètica és educar el gos amb l’ensinistrament en positiu i ensenyar-li a caminar sense estirar.

 

Articles

Regles d’or per a tota la familia

15 de novembre de 2014

1. Sigues consistent.
2. Ajudeu-vos els uns als altres, poseu-vos d’acord amb les normes de convivència amb el gos i les ordres que se li donaran.
3. L’entrenament ha de ser curt, divertit, sovint, amb premis i sense conflicte.
4. La gran diferència entre un gos ben entrenat i un altre que no ho està tant, és la COMUNICACIÓ. Dóna-li constant informació del que està fent bé i ho repetirà.
5. Premia el comportament desitjat.
6. Ignora tant com et sigui possible un comportament no desitjat, si no és possible, atura’l sense càstig i prestar-li atenció.
7. Crea una relació respectuosa basada en la COOPERACIÓ i el COMPROMÍS i no en la dominància i el conflicte.
8. Mai deixis a un gos i nens sols, fins i tot encara que sigui per un període curt de temps.
9. ¡Divertiu-vos junts!

REGLES PER A NENS (i els que no són tan nens)

1. Deixa el teu gos sempre tranquil quan aquest estigui dormint.
2. Xiuxiueja per parlar-li, evita córrer i cridar davant d’ell.
3. Fes que el teu gos et vegi abans de tocar-lo, si pot ser apropa’t a ell per una banda, enlloc de per darrere.
4. Mantingues la teva cara allunyada de la seva i sempre deixa que marxi quan ell vulgui.
5. Utilitza joguines per jugar, molt millor que les teves mans i peus.
6. Si el teu gos et mossega jugant, atura el joc i digues-li a un adult que retiri la teva joguina. No es castiga el gos, sinó que se l’educa perquè només posi les dents en la joguina.
7. Sempre demana-li al teu gos que vingui cap a tu per portar-te la joguina, evita perseguir-lo.
8. Diverteix, aprèn i sigues responsable amb el teu gos.

Imatge: FreeDigitalPhotos.net

Articles, Portada

Arnés vs. collaret

15 d'octubre de 2014

La meva resposta és: depèn ….

Com gairebé tot no hi ha blancs i negres en aquesta matèria, s’ha de veure cada cas individualment i sospesar tots els aspectes de la relació, el gos i la persona.
Per a mi tant l’ús de collaret com d’arnès està justificat però és convenient aprendre el perquè, quan i com s’han d’utilitzar un o altre.
El Collar:
• L’únic collaret que s’hauria d’utilitzar és el pla, mai de punxes ni de càstig. El pes i grandària ha de ser proporcional per a l’animal.
• Si el gos o el propietari estiren, hi ha sempre una pressió directa sobre la tràquea, per tant, se’ls fa mal.
• La gran majoria de gossos no deixen de tibar per dolor, ja que si no ho fan és perquè el motivador és prou gran com per seguir infligint dolor o deixar que l’hi infligeixin.
• El collaret sol ser més ràpid de col·locar i quan el gos s’estira, sol ser menys aparatós.
Arnés:
• Com amb el collaret, hi ha molts models d’arnès diferents, el primordial a l’hora d’escollir un arnès, és que no passi just per sota dels lligaments, ja que pot tallar-los.
• A diferència del que popularment es creu, l’arnés no té poders màgics que fan que el gos estiri més.
• Si el gos estira, en fer-ho des del pit i amb la massa del seu cos, té més potència.
• L’arnès dóna una major llibertat de comunicació canina.

Conclusió:
Si ens decidim per un arnès o un collaret, l’important serà que li ensenyem al nostre gos a no tirar de la corretja porti el que porti. Que els garantim la seva comunicació canina i llibertat de moviments.

També cal tenir en compte la seva edat, la seva condició física i l’exercici que anem a fer amb ell.
Si no se li ensenya a caminar correctament, llavors és tan sols ètic utilitzar un arnès, sabent que el gos tirarà igualment, però almenys no perjudicarà el seu coll, tràquea i esquena.

Compra'l ara a FordogEver