Articles, Portada

Gossos potencialment perillosos

13 de gener de 2015

L’estigma implantat en algunes races d’animals ha sigut el motiu en molts casos de la seva desaparició, tortura i abús.
Ho hem vist milers de vegades, tantes que és socialment acceptat i ja gairebé ningú es posa les mans al cap si algú cataloga a un animal de bo i a un altre de dolent.

Es diu del gos que és el nostre millor amic, i raó no falta. Un animal que no ens qüestiona, que ho dona tot per molt poc i que ens omple d’alegria. Nosaltres, a dia d’avui, no podem presumir del mateix.
Exemples com els abandonaments, els maltractaments i la seva explotació per anomenar-ne pocs.

Del poc favor que els hem fet, del que m’agradaria parlar avui, és de la catalogació que s’ha fet en aquest pais i en alguns altres sobre gossos perillosos i gossos no perillosos.

  • D’entrada deixar clar que l’agresió o defensa es part del repertori del gos, no és incorrecte, és normal, però poc comú i socialment inacceptable.
  • De fet tots els essers vis del planeta tenen algún tipus de mecanisme de supervivencia i defensa, podent ser un d’ells el que nosaltres percebem com agressió.
  • Tots i repeteixo TOTS els gossos són capaços de mossegar i de realitzar algún tipus d’agressió.
  • Estadísticament parlant, no són els gossos que actualment es cataloguen com PPP els que més mosseguen o els que mes incidents causen. Els avantatgen de lluny altres races.
  • L’agressió té un factor genètic però no de raça, si no d’individu.
  • L’agressió o defensa d’un gos té molt a veure amb les seves experiències passades, les seves pors, fobies i com els hagin tractat.
  • L’ensinistrament i tipus d’ensinistrament que es faci servir per un gos agressiu, corregirà o potenciarà encara més aquest tipus d’actituds.
  • Una bona socialització i els conexiements adequats, ajudarán a proporcionar-nos a nosaltres i al nostre gos una paleta de comportaments per resoldre els possibles conflictes amb altres individus.

És per aquestes i per moltes altres raons que catalogar una raça de bona o dolenta, no només és simplista, si no que no soluciona el problema de l’agressivitat. No és més que una solució draconiana, que per a res educa o difón la veritat sobre els nostres amics els gossos.

Informació relacionada

4 Comments

  • Reply Eva 10 de febrer de 2015 at 19:38

    Hola Ingrid, sóc l’Eva, la criadora de la Nina (pastor australià), vam parlar l’altre dia sobre un germà de la Nina, no sé si els seus propietaris t’hauran trucat. Tal com vam quedar t’envio la nostre url de la residència canina que tenim.
    Per cert molt interessant la web i feina que fas, enhorabona.

    Fins aviat,

    Eva

    • Reply Ingrid Ramon 11 de febrer de 2015 at 19:32

      Hola Eva,

      Moltissimes gracies! Et contesto per mail

      Una abracada!
      Ingrid

  • Reply Elisenda Berloso Castells 7 de juliol de 2015 at 18:29

    Bones Ingrid,

    mira justament estava en la recerca de buscar algun tipus d ensinistrament d una pitbull creuada d any i mig que adoptaré d una gossera de l Alt Urgell. Té un any i mig i fa poquet que se la van trobar a la mateixa gossera lligada (ho devien fer els antics propietaris).
    La gossa és molt llesta i molt carinyosa quan t hi fas, però em vas comentar el de la gossera que havia fet l intent d atacar a altres gossos.
    M agradaria conèixer la teva opinió pel tipus d ensinistrament o què s ha de fer en aquests casos i si fas algun tipus d ensinistrament especialitzat per aquestes gossos etiquetats com perillosos.
    Atentament,

    Elisenda

    • Reply Ingrid Ramon 3 de setembre de 2015 at 16:41

      et contesto al teu email. Gracies!

    Comentar

    Compra'l ara a FordogEver