EL MEU GOS TIBA DE LA CORRETJA. QUÈ FAIG?

El primer de tot és deixar de caminar. Si seguim als nostres gossos quan ells tiben de la corretja, els estem premiant i alhora reforçant aquest comportament. El premi de caminar, arribar a l’arbre desitjat, fins a la persona a la qual volien saludar o el gos amb el que volien jugar, és incommensurable.

És per això que no hi ha aparell en el mercat que ensenyi a cap gos a deixar de tibar, si no volen fer-ho.
Poden mitigar el comportament, emmascarar, fer-lo més suportable; però res, absolutament res, farà que el gos deixi de tirar; si ho necessita o li compensa més que el dolor o control produït per l’artefacte.

El caminar bé amb la corretja és un dels comportaments més importants, al costat de la crida, per als quals cal entrenar al nostre gos.

De fet, el Dr. A. trobin en el seu llibre dedicat als problemes d’esquena en gossos, exposa que, d’un estudi realitzat en 400 gossos amb dolors, el 91% d’ells tenien malalties d’esquena i coll a causa de estrebades a la corretja, ben produïts per ells o els seus propietaris.

Sabent tot això, com l’eduquem a no tibar? El primer de tot és no caminar quan el gos tibi, el segon és escollir el motivador del gos i el tercer és premiar pel comportament adequat.
Evitarem tot tipus de càstig, el que inclou: estirades, collarets de càstig, cridar-li o pegar-lo.
El gos, (si l’exercici es realitza correctament) tria repetir el comportament constantment perquè no hi ha res que li premiï més. El caminar bé és el mitjà per aconseguir tot el que vol.
És per això que l’única solució lliure d’estrès, duradora i ètica és educar el gos amb l’ensinistrament en positiu i ensenyar-li a caminar sense estirar.